Liquiditat i finançament: LCR, NSFR, assegurança de dipòsits i prestador d'últim recurs

Els bancs fracassen de dues maneres. Es queden sense capital perquè les pèrdues superen el que els accionistes han posat, o es queden sense diners perquè els creditors es retiren més ràpid del que els actius poden ser convertits en diners. La segona cosa pot passar a un banc solvent en pocs dies.

Basel III va afegir dos estàndards de liquiditat per fer front a aquest risc. L'assegurança de dipòsits i els préstecs del banc central completen el marc reduint l'incentiu per correr i proporcionant un suport quan es tanquen els mercats.

Per què els bancs estan exposats al risc de liquiditat

Els passius d' un banc són majoritàriament a curt termini. Els saldos dels comptes corrents es poden retirar a petició, i el finançament al detall sovint madura en poques setmanes. Els seus actius són majoritàriament préstecs a llarg termini que no es poden vendre ràpidament al seu valor complet.

Aquesta transformació del venciment és la funció econòmica central dels bancs, com explica l'article sobre la creació de diners. També és la raó per la qual una pèrdua de confiança pot convertir-se en una carrera. La banca digital ha reduït el temps que triga una cursa, perquè els clients poden moure saldos des d'un telèfon a qualsevol hora.

La ràtio de cobertura de liquiditat

The Basel Committee’s LCR standard requires a bank to hold an adequate stock of unencumbered high-quality liquid assets (HQLA) that can be converted into cash to meet its liquidity needs for a 30-calendar-day stress scenario.

La proporció és l' estoc de HQLA dividit per les sortides netes totals de diners en efectiu durant els propers 30 dies. Absent un període d' estrès financer, no hauria de ser inferior al 100%. L' estàndard es va introduir gradualment des del 60% el 2015 fins al 100% l' 1 de gener de 2019.

Actius líquids d'alta qualitat

Els HQLA es divideixen en nivells, amb límits als nivells de qualitat inferior.

Nivell	Actius típics	Tallar	Límit
Nivell 1	Diners en efectiu, reserves del banc central que es poden retirar en cas d'estrès, títols sobirans qualificats	Cap	Cap
Nivell 2A	Certs bons del sector públic, coberts i deute corporatiu que compleixin els criteris de qualificació i mercat	15%	Nivell 2 en total com a màxim 40% de HQLA
Nivell 2B	Determinats deute corporatiu, accions i valors garantits per hipoteques residencials amb una qualificació inferior que compleixin criteris estrictes	Generalment 50%	Com a molt el 15% de HQLA, dins del 40%.

Sortides de diners

Els fluxos de sortida es calculen aplicant taxes d'esgotament a cada tipus de finançament. Les taxes reflecteixen la probabilitat que cada dipositari es retiri en estrès.

Tipus de finançament	Taxa mínima de desviació de Basilea
Dipòsits minoristes estables: totalment assegurats, i en comptes transaccionals o amb relacions establertes	5%, o 3% quan l'assegurança nacional de dipòsits compleix criteris addicionals
Dipòsits minoristes menys estables	Almenys 10%, establert per les jurisdiccions
Dipòsits operatius de compensació, custòdia o relacions de gestió de caixa	25%
Finançament sense garantia de corporacions no financeres, estats sobirans, bancs centrals i cossos públics	40%, o 20% si està totalment assegurat
Finançament no garantit d'altres entitats legals, incloent-hi institucions financeres	100%

Les entrades d'actius de rendiment poden compensar les sortides, però només fins a un màxim agregat del 75% de les sortides totals esperades. Un banc no pot satisfer el LCR purament esperant que els seus propis préstecs siguin retornats.

L'estàndard estableix que s'espera que els bancs facin servir el seu HQLA durant un període d'estrès, encara que la proporció caigui per sota del 100%, els supervisors avaluen la situació i responen proporcionalment.

En dret de la UE

La UE aplica els LCR fins als articles 412 del Reglament de Requeriments de Capital i un reglament delegat. L'article 412 requereix que les institucions tinguin actius líquids que cobreixin les sortides menys les entrades "en condicions greument estressades durant un període de trenta dies". Segons l'article 414, una institució que no compleixi o prevegi no complir el requisit ha de notificar immediatament al seu supervisor i presentar un pla de restauració.

La ràtio de finançament estable net

El LCR tracta amb un estrès d'un mes. El NSFR tracta amb l'estructura de tot el balanç durant un any. Requereix que el finançament estable disponible (ASF) sigui almenys el 100% del finançament estable requerit (RSF) de forma continuada, i es va convertir en un estàndard mínim per a l'1 de gener de 2018 sota el calendari de Basilea.

Cada passiu rep un factor ASF que reflecteix com d' estable és. Cada actiu rep un factor RSF que reflecteix quant de finançament estable necessita.

Responsabilitat	Factor ASF
Capital regulador i altres passius amb venciment residual d'un any o més	100%
Estabilitat dels dipòsits minoristes i de les petites empreses en menys d'un any	95%
Menys estables els dipòsits minoristes i de petites empreses menors d'un any	90%
Finançament de menys d'un any de corporacions no financeres i altres fonts al detall	50%
Altres passius, incloent la majoria de finançament a curt termini d'institucions financeres	0%

Pel que fa als actius, el diner en efectiu i les reserves del banc central no necessiten cap finançament estable, mentre que els préstecs il·líquids a llarg termini requereixen una proporció elevada. Un banc que financi hipoteques de 25 anys amb préstecs al detall durant la nit fallarà el NSFR fins i tot si el seu LCR sembla saludable.

La UE aplica la NSFR a través CRR Articles 413 i 428bL'article 428b requereix una proporció "d'almenys el 100%" i afegeix que les institucions haurien de mantenir el perfil monetari del seu finançament generalment coherent amb el dels seus actius.

Què signifiquen les proporcions per a un nou banc

1. La barreja de dipòsits és una decisió de disseny. Els dipòsits minoristes assegurats en comptes transaccionals tenen el menor rendiment i l'ASF més alt. Els dipòsits sensibles a la taxa recollits a través de plataformes de comparació es comporten de manera menys predictible i poden ser tractats com a menys estables.
2. Els dipòsits de socis fintech i institucions financeres són cars en termes de liquiditat. Sota el LCR, el finançament sense garantia d'institucions financeres comporta una pèrdua del 100% a menys que es qualifiqui com a operatiu.
3. La concentració és important més enllà de les proporcions. Els supervisors també miren la dependència d'uns pocs grans dipositaris o un únic canal de distribució.
4. Tenir HQLA té un cost. Els actius líquids guanyen menys que els préstecs, de manera que els requisits de liquiditat redueixen els marges en el pla de negocis.
5. Els desequilibris de divises necessiten el seu propi pla. Un banc que presta en una moneda i rep dipòsits en una altra ha de gestionar la liquiditat en cadascuna.

Els supervisors també esperen una avaluació de l'adequació de la liquiditat interna, un pla de finançament de contingència amb accions provades i el seguiment diari de la liquiditat intradiària per als bancs que participen en els sistemes de pagament.

Assegurança de dipòsit

L'assegurança de dipòsits redueix l'incentiu a fugir assegurant als dipositaris més petits que seran reemborsats fins i tot si el banc falla. Es finança amb les contribucions dels bancs membres.

Jurisdicció	Cobertura per dipositari per banc	Font
Unió Europea	100.000 euros en dipòsits agregats, amb una protecció temporal més alta que els Estats membres han d'establir per a certs dipòsits, com ara els de les transaccions de propietats residencials privades	Directiva 2014/49/UE
Reino Unido	120.000 lliures des de l'1 de desembre de 2025	FSCS

La directiva de la UE requereix que els esquemes facin disponible l'import retornable en un termini de set dies laborables, després d'un període transitori que va durar fins al 31 de desembre del 2023. Principis bàsics de l'IADI per a sistemes efectius d'assegurança de dipòsits, revisat més recentment el setembre de 2025, que l'FMI i el Banc Mundial utilitzen en les avaluacions del sector financer.

Un nou banc ha d' unir- se a l' esquema de la seva jurisdicció d' origen abans d' acceptar dipòsits coberts. També ha de ser capaç de produir dades precises dels depositants ràpidament, de manera que l' esquema pugui pagar dins del termini legal. Aquesta capacitat és part de la construcció operativa que els supervisors revisen.

El LCR enllaça a l' assegurança de dipòsits. Un dipòsit compta com a estable només si està completament assegurat per un esquema efectiu i compleix els criteris de relació o compte transaccional. L' estàndard de Basilea nota que la presència d' una assegurança de dipòsits no és suficient.

El prestador d'últim recurs

Els bancs centrals proporcionen liquiditat als bancs contra garanties. Aquesta és la part més antiga de la xarxa de seguretat, i el seu disseny difereix segons la jurisdicció.

A l'àrea de l'euro, els bancs accedeixen a les operacions regulars de política monetària a través de l'Eurosistema. Més enllà d'aquestes, el ECB descriu l'assistència de liquiditat d'emergència (ELA) com diners del banc central proporcionats pels bancs centrals nacionals "a institucions financeres solvents que s'enfronten a problemes temporals de liquiditat, fora de les operacions normals de política monetària de l'Eurosistema".

El ECB Consell de Govern pot oposar-se on ELA interferiria amb els objectius i tasques de l'Eurosistema. L'actual acord ELA data del setembre de 2024.

Al Regne Unit, el Caixa d'eines del Banc d'Anglaterra inclou una instal· lació de repo a curt termini, una instal· lació de repo indexada a llarg termini, una instal· lació de repo a termini contingent activada en estrès a tot el mercat i la instal· lació de finestra de descompte. La finestra de descompte és una instal· lació bilateral, a demanda per a empreses que anticipen o experimenten una necessitat inesperada de liquiditat.

Què requereix l'accés al banc central

1. Elegibilitat. Normalment un banc amb llicència sota una supervisió prudent robusta, amb un compte de banc central.
2. Collateral. Els bancs centrals només presten contra col·lateral elegible, amb descomptes. Els préstecs han de ser preposicionats i legalment preparats abans que siguin necessaris.
3. Preparació operativa. Les connexions de l'establiment, la documentació legal i les proves haurien d'estar en lloc en temps normals.
4. Solvència. Els préstecs d'emergència estan dissenyats per a institucions solvents. No substitueix el capital.

Preguntes que els supervisors fan sobre liquiditat

1. Quins dipositaris finançaran el banc en els seus primers tres anys, i amb quina rapidesa podrien marxar?
2. Quina part dels dipòsits està assegurada, transaccional i basada en relacions?
3. Quants HQLA es mantindran, en quines monedes i on?
4. Què fa el pla de finançament de contingència el primer dia, el cinquè i el trentè d'un estrès?
5. Quines instal·lacions del banc central pot utilitzar el banc, i està el col·lateral preparat per a ells?

El següent article passa de les regles del balanç a la gent que dirigeix el banc: governança i requisits adequats.