Les reserves fraccionàries i com els bancs creen diners

La frase “bancaria de reserves fraccionàries” suggereix una imatge simple. Els estalviadors depositen diners, el banc manté una fracció en reserva i presta la resta. Aquesta imatge encara és comuna als llibres de text i en alguns plans de negoci autoritzats.

Els bancs centrals han descrit el procés de manera diferent durant més d'una dècada. Entendre la descripció moderna és important per a qualsevol que dissenyi un banc, perquè explica quines restriccions en realitat l'obliguen: capital, liquiditat i finançament, no una taxa de reserves.

Com el préstec crea dipòsits

La declaració oficial més clara és l'article del Banc d'Anglaterra de 2014 Creació de diners en l'economia moderna, que afirma: "Sempre que un banc fa un préstec, alhora crea un dipòsit corresponent en el compte bancari del prestatari, creant així nous diners".

El banc registra un nou actiu, el préstec, i un nou passiu, el dipòsit acreditat al prestatari.

No es redueix cap saldo existent de l' estalviador. El prestatari llavors gasta el dipòsit, i es mou a altres comptes, sovint en altres bancs.

Un balanç simplificat mostra l'efecte d'un nou préstec de 100 a un client empresarial.

Pas	Actius del banc	Passius del banc	Diners en mans del públic
Antes del préstec	Actius existents	Dipòsits i capital existents	Sense canvis
El préstec està fet	Préstec al client +100	Dipòsit del client +100	+100
El client paga un proveïdor en un altre banc	Reserves al banc central -100	Dipòsit del client -100	Sense canvis en total; el dipòsit ara es troba al banc del proveïdor
El préstec es retorna més tard	Préstec - 100	Dipòsit del client -100	-100

La tercera fila és la que importa per a un sol banc. Els diners creats pel préstec es mantenen en el sistema, però surten del banc prestador juntament amb una quantitat equivalent de les seves reserves.

El mateix article descriu el procés invers. Quan un prestatari retorna un préstec, el dipòsit usat per a pagar- lo s' extingeix, de manera que els diners es destrueixen. Els bancs també creen diners quan compren actius com ara bons del govern de no bancs, i els redueixen quan no bancs compren deute a llarg termini emès pels bancs o valors propis.

El Banc d'Anglaterra ha corregit dos malentesos

L'article identifica dos errors comuns:

1. Els bancs com a intermediaris purs. “En comptes de que els bancs rebin dipòsits quan les famílies estalvien i després els prestin, el préstec dels bancs crea dipòsits”.
2. El multiplicador de diners. “En temps normals, el banc central no fixa la quantitat de diners en circulació, ni els diners del banc central es ‘multipliquen’ en més préstecs i dipòsits.”

Afegeix que les reserves "només es poden prestar entre bancs, ja que els consumidors no tenen accés als comptes de reserves" al banc central. Els clients tenen dipòsits, que són reclamacions sobre els bancs comercials, i els bancs tenen reserves, que són reclamacions sobre el banc central.

On caben les reserves

Les reserves són els saldos que els bancs mantenen en el banc central. Liquiden pagaments entre bancs: quan un client paga a algú en un altre banc, el banc pagador transfereix reserves al banc receptor.

Un sol banc que presta agressivament perdrà dipòsits i reserves a altres bancs mentre els deutors gasten. Ha d' atraure dipòsits o altres fons per reemplaçar- los, o tenir prou actius líquids per cobrir la sortida. És per això que la liquiditat i el finançament, no la mida del balanç de reserves al principi, determinen quant pot prestar un banc.

Pel que fa al sistema en general, el Banc d’Anglaterra afirma que “ni les reserves són una restricció vinculant per als préstecs, ni el banc central fixa la quantitat de reserves disponibles”. En temps normals, els bancs centrals estableixen el preu de les reserves, la taxa d’interès i proporcionen la quantitat que els bancs demanen a aquesta taxa.

Requeriments de reserva en la pràctica

Un requisit de reserva obliga els bancs a mantenir un saldo mínim al banc central, calculat com un percentatge de certs passius. El Banc d'Anglaterra va observar que els requisits de reserva "no són un aspecte important dels marcs de política monetària en les economies més avançades avui dia". Els requisits encara existeixen en molts països, en nivells molt diferents.

Jurisdicció	Requisit	Font
Estats Units	0% en tots els passius des del 26 de març de 2020	Reserva Federal
Àrea de l'euro	1% en dipòsits i dipòsits durant la nit, valors de deute i paper del mercat monetari fins a dos anys, des del 18 de gener de 2012; 0% en venciments més llargs	ECB
Reino Unido	No hi ha cap requisit formal de reserva	Banc d' Anglaterra
Índia	Coeficient de reserves en efectiu del 3,00%, al costat d'un coeficient de liquiditat estatutari del 18,00%	Banc de la Reserva de l' Índia

Les xifres de l'àrea de l'euro mostren que un requisit pot ser baix i no remunerat al mateix temps. El ECB mostra una taxa de remuneració del 0% sobre les reserves mínimes per al període de manteniment actual. Quan existeix un requisit, és un cost de fer negocis en aquesta jurisdicció i un factor en els plans de finançament, però rarament és el que limita el creixement d'un nou banc.

Què significa un requisit de reserva per a un nou banc

1. El banc necessita accés a un compte de banc central, directament o a través d'una altra institució, per mantenir les reserves requerides.
2. Les reserves són una línia de liquiditat operacional en el model de flux de caixa.
3. Quan les reserves no són remunerades, redueixen el marge net d'interès en els dipòsits que les atreuen.
4. Els requisits i la remuneració poden canviar, de manera que els plans de negoci haurien de provar configuracions alternatives.

Què és el que realment limita els préstecs

El Banc d'Anglaterra identifica tres conjunts de restriccions sobre la creació de diners pels bancs.

1. Límits als mateixos bancs

Els bancs han de prestar rendiblement en un mercat competitiu. Cada nou préstec comporta risc de crèdit, i el banc ha de fixar preus per a les pèrdues esperades i mantenir capital contra les inesperades. També ha de gestionar el risc de liquiditat que sorgeix quan els dipòsits recentment creats marxen cap a altres bancs.

Per damunt d'aquests límits comercials hi ha la regulació prudent, que segons l'article limita les activitats dels bancs "per mitigar una acumulació de riscos que podrien suposar una amenaça per a l'estabilitat del sistema financer", entre altres coses mitjançant requisits sobre el capital i la liquiditat.

2. Comportament de les famílies i les empreses

Les persones que reben nous dipòsits poden utilitzar-los per pagar préstecs existents, cosa que destrueix els diners de nou. L'estoc de diners depèn d'aquestes opcions així com de les decisions dels bancs sobre els préstecs.

3. Política monetària

L'article diu que la política monetària és "l'última restricció a la creació de diners". Al fixar el tipus d'interès sobre les reserves, el banc central influeix en els tipus de préstec i la demanda de crèdit.

Per què el capital, no les reserves, és la restricció vinculant

El capital és el finançament absorbent de pèrdues proporcionat pels accionistes i alguns inversors subordinats. Cada nou préstec augmenta els actius ponderats pel risc, i cada augment en els actius ponderats pel risc requereix més capital per mantenir les proporcions reguladores per sobre dels mínims.

A la UE, Article 92 del Reglament de Requisits de Capital requereix que les institucions mantinguin en tot moment una proporció de capital comú de nivell 1 del 4,5%, una proporció de nivell 1 del 6%, una proporció total de capital del 8% i una proporció d'apalancament del 3%.

Un exemple simplificat mostra l' efecte. Suposem que els préstecs d' un banc tenen un pes de risc mitjà del 100% i el banc necessita una proporció total de capital del 12% una vegada inclosos els amortidors i els complements.

Cada 100 unitats addicionals d'aquests préstecs necessiten llavors 12 unitats de capital. Un banc amb 60 unitats de capital de reserva per sobre dels seus requisits pot afegir aproximadament 500 unitats d'aquests préstecs abans que hagi de recaptar més capital o retenir més beneficis, sigui quin sigui el seu balanç de reserves.

Les regles de liquiditat afegeixen una segona restricció dura. Un banc ha de tenir prou actius líquids d' alta qualitat per sobreviure a un estrès de 30 dies i ha de finançar actius a llarg termini amb finançament estable. Aquests requisits s' expliquen en l' article sobre liquiditat i finançament.

Implicacions per a fundadors i inversors

1. Planificar el creixement al voltant del capital.El llibre de préstecs que un banc pot construir està limitat pel capital que té i pot recaptar, després de les pèrdues inicials.
2. Planifiqueu el finançament al voltant de l'estabilitat dels dipòsits.Els dipòsits creats surten del banc quan els prestataris els gasten, així que el banc necessita una base de finançament fiable.
3. Tracta els requisits de reserva com una línia de cost. Importen per als marges i les operacions, no com el límit principal del creixement.
4. Espereu que els supervisors provin el pla sota estrès. Els reguladors avaluen si el capital i la liquiditat es mantenen si el creixement, les pèrdues o les sortides de dipòsits difereixen del cas base.

El següent article explica com es defineix i mesura el capital regulador sota el marc de Basilea.