Explicació de la banca corresponent

Gairebé tots els pagaments transfronterers passen per bancs corresponents. Un banc d' un país que vulgui pagar o rebre dòlars, euros o qualsevol altra moneda estrangera necessita un compte amb un banc que pugui liquidar en aquesta moneda. Per a un nou banc, obtenir aquests comptes és sovint més difícil que obtenir la pròpia llicència.

Corresponsals i enquestats

El Informe CPMI 2016 sobre la banca corresponsal cita una definició estàndard: un acord en virtut del qual un banc, el corresponsal, "té dipòsits propietat d'altres bancs (responents) i proporciona pagaments i altres serveis a aquests bancs respondents". En la seva versió més bàsica, requereix que els respondents obrin comptes als llibres del corresponsal i que els dos bancs intercanviïn missatges per liquidar transaccions mitjançant dèbit i crèdit d'aquests comptes.

El corresponent proporciona accés. El contestador l' usa en nom seu i dels seus clients. Els serveis típicament inclouen transferències internacionals, gestió de caixa, compensació de xecs, préstecs, lletres de crèdit i canvi estranger.

El CPMI observa que les relacions són sovint recíproques, cada banc serveix a l'altre en una moneda diferent. La banca corresponent és més important per als pagaments transfronterers, perquè els pagaments nacionals ara normalment es liquiden mitjançant sistemes de pagament.

Comptes Nostro i Vostro

Aquests dos termes descriuen el mateix compte des de costats oposats.

Terme	Significat	Els llibres de qui tenen el compte	Exemple des del punt de vista del Banc A
Nostro (	El nostre compte, en un altre banc.	Els llibres dels altres bancs	El compte en dòlars dels EUA del banc A al banc B de Nova York és el nostre compte del banc A.
Vostro (	Compte d'un altre banc, mantingut amb nosaltres	Els nostres llibres	El compte en euros del Banc C al Banc A és, per al Banc A, un compte vostro

Així, el compte que el Banc A té al Banc B és un nostro per al Banc A i un vostro per al Banc B. Cada banc també manté un registre intern del seu saldo nostro, que concilia amb les declaracions del corresponent. L' informe CPMI anomena aquest registre intern un compte mirall, mantingut per a propòsits de comptabilitat.

El terme loro ("ells") s'utilitza de vegades per a un compte de tercers mantingut en un corresponsal. A la pràctica, la majoria dels bancs utilitzen nostro i vostro.

Com es mou un pagament corresponent

L'informe CPMI il·lustra un pagament d'un client del Banc A a un client del Banc C a través del Banc B.

1. El banc A debita el compte del seu client.
2. El Banc A envia un missatge de pagament al Banc B.
3. El banc B debita el compte del banc A en els seus llibres.
4. El Banc B acredita el compte del Banc C en els seus llibres, o, si el Banc C no té un compte amb ell, paga al Banc C a través d'un sistema de pagament en què tots dos participen.
5. El Banc B envia un missatge al Banc C.
6. El banc C atorga crèdits al client receptor.

Bancs intermedis

Quan els bancs que envien i reben no comparteixen un corresponent, més bancs s' uneixen a la cadena. Aquests sovint s' anomenen bancs intermedis.

Cadascuna afegeix temps, cost, una comprovació de conformitat i un punt d' error. Cadascuna també necessita prou informació en el missatge de pagament per a filtrar- lo, que és l' objectiu de la regla de viatge descrita en l' article de conformitat.

Els pagaments també es poden dividir. En un pagament de coberta, els detalls del client van directament des del banc que ordena fins al banc del beneficiari, mentre que un missatge separat de banc a banc mou els fons a través dels corresponsals. L' informe CPMI va notar que tant el mètode sèrie com el mètode de coberta es poden usar complint amb les regles AML, sempre que el missatge de coberta porti la informació requerida.

On finalment es produeix la liquidació

Els corresponsals es liquiden entre ells en els sistemes de pagament de la moneda. Per a l' euro, el sistema de liquidació bruta en temps real de l' Eurosistema és T2, al qual ECB diu que les institucions poden accedir com a participants directes, com a multiadreçats o mitjançant acords corresponents. Un banc contestador sense accés directe confia en la participació del seu corresponsal.

El paper de SWIFT

SWIFT, la Societat per a les Telecomunicacions Financeres Interbancàries Mundials, opera una xarxa de missatgeria. Porta instruccions de pagament estandarditzades entre bancs, però no té comptes ni mou diners. La liquidació es realitza en els llibres dels corresponsals i en sistemes de pagament.

Una connexió SWIFT i un codi identificador de banc són per tant necessaris però no suficients. Sense comptes corresponents, un banc pot enviar missatges però no pot liquidar pagaments en moneda estrangera. Els principals sistemes de pagament, incloent T2, ara usen l' estàndard de missatgeria ISO 20022, que porta dades estructurades més riques sobre les parts.

Relacions niades i comptes de pagament

L'informe CPMI descriu dues variants de risc més alt.

1. Banca corresponsal niada. Diversos bancs utilitzen una relació corresponsal indirectament, a través del corresponsal directament contestat. El corresponsal veu pagaments de bancs que mai no ha avaluat.
2. Comptes pagables a través. El contestador permet als seus propis clients accedir directament al compte corresponent per fer transaccions en nom seu.

Ambdós fan més difícil que el corresponsal sàpiga de qui està processant els pagaments. El CPMI va trobar que aquests serveis s'estaven reduint, de manera que la banca corresponsal tradicional dominava les relacions restants.

El que les regles requereixen dels corresponents

FATF Recomanació 13 requereix corresponsals, a més de la diligencia deguda normal del client, per:

1. Recopilar informació suficient sobre un enquestat per entendre el seu negoci i determinar, a partir d'informació pública, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent qualsevol investigació o acció reguladora de blanqueig / finançament del terrorisme.
2. Avaluar els controls AML/CFT del contestador.
3. Obtenir l'aprovació de la direcció abans d'establir noves relacions corresponents.
4. Entendre clarament les responsabilitats de cada institució.
5. Per als comptes de pagament a través, estar satisfet que el contestador ha dut a terme CDD en clients amb accés directe i pot proporcionar-lo a petició.

El FATF també prohibeix les relacions de corresponsalatge amb bancs ficticis i requereix que els corresponsals s'assegurin que els enquestats no permetin als bancs ficticis utilitzar els seus comptes. El glossari FATF defineix un banc fictici com aquell sense presència física al país on està incorporat i autoritzat, i no afiliat a un grup regulat sota supervisió consolidada efectiva. Presència física significa "ment significativa i gestió situada dins d'un país", no només un agent local o personal de baix nivell.

La regulació federal nord-americana aplica la mateixa regla als comptes que es tenen als Estats Units: 31 CFR 1010.630, una institució financera coberta “no podrà establir, mantenir, administrar o gestionar un compte corresponent als Estats Units per a, o en nom d’un banc fictici estranger”, i ha de prendre mesures raonables contra l’ús indirecte.

Reduir els riscos i el declivi de les relacions

Reduir els riscos significa acabar o restringir les relacions amb categories senceres de clients o països, en lloc de gestionar el risc cas per cas. Es va convertir en una preocupació política després de 2011.

El CPMI i SWIFT van fer un seguiment de la tendència. El comentari del 2020 del CPMI va informar que el nombre de bancs corresponsals actius a tot el món va caure al voltant d'un 22% entre el 2011 i el 2019, mentre que el nombre de corredors de pagament va caure al voltant d'un 12%.

El volum i el valor dels pagaments transfronterers van continuar creixent durant el mateix període, la qual cosa significa que més trànsit passa per menys bancs. SWIFT publica les dades anuals fins al conjunt de dades final del 2022, complint el seu compromís amb l'FSB.

El Consell d'estabilitat financera atribueix la caiguda a “la consolidació de la indústria, la reduïda rendibilitat d’aquestes activitats, l’apetit general pel risc dels bancs corresponents i diverses raons relacionades amb AML/CFT El seu pla d’acció de quatre punts, llançat el novembre del 2015, va cobrir una anàlisi més profunda, aclariment de les expectatives reguladores per part dels governs i la creació d’un FATF i el Comitè de Basilea, la creació de capacitats nacionals i millors eines de diligencia deguda. 2018 L'FSB també va publicar un balanç sobre els proveïdors de serveis de remeses que perden accés a la banca.

L'informe CPMI va trobar que els corresponsals havien tallat serveis per als enquestats que no generaven prou volum per cobrir els costos de conformitat, es trobaven en jurisdiccions percebudes com a massa arriscades, servien clients sobre els quals la informació era insuficient o oferien productes o tipus de clients d'un risc més alt.

Per què els nous bancs lluiten per obtenir compensació en dòlars i euros

Tots els punts anteriors s'apliquen amb força addicional a un banc recentment llicenciat.

1. No hi ha registre. El corresponsal no pot revisar anys de dades de pagament, informes d'auditoria o historial de supervisió.
2. Volum inicial baix. La incorporació i la revisió anual d'un enquestat costen el mateix al corresponsal, sigui quin sigui el volum, i els primers volums d'un nou banc rarament els cobreixen.
3. Risc de jurisdicció. Bancs amb llicència en jurisdiccions sobre FATF o les llistes de la UE, o amb avaluacions recents febles, s'enfronten a més escrutini o rebutjament.
4. Risc del client. Els models de negoci basats en clients no residents, fintech o clients d'institucions de pagament, empreses de cripto-actius o sectors d'alt risc semblen nius per a un corresponsal.
5. Propietat i gestió. La propietat opaca o els gestors sense experiència bancària no compleixen amb la deguda diligencia corresponent, encara que hagin passat el procés de llicència.
6. Concentració entre proveïdors. Amb menys corresponsals actius en cada moneda, un rebuig d'un o dos pot tancar el mercat.

Com els candidats milloren les seves possibilitats

1. Planifiqueu l'accés corresponent abans d'aplicar. Un pla de negocis que depèn dels pagaments en moneda estrangera necessita una resposta creïble sobre com es resoldran, i els supervisors ho provaran.
2. Comenceu amb un corresponsal regional. Un enquestat pot construir un registre amb un banc regional abans d'apropar-se als compensadors globals de dòlar o euro.
3. Prepareu un paquet complet de diligencia deguda. Gràfiques de propietat a persones físiques, llicències, AML polítiques, avaluació de riscs, resultats d'auditoria i els qüestionaris que utilitzen els corresponsals.
4. Mantingui clar el model del client. Expliqueu de qui fluiran els pagaments, i eviteu oferir comptes a altres bancs o empreses de pagament fins que es demostrin els controls.
5. Diversifica aviat. Dos corresponents per cada moneda principal redueixen el risc que una interrupció aturi el negoci.

El següent article cobreix els sistemes darrere de tot això: les plataformes bancàries principals, l'externalització i la regulació tecnològica.